Robert Coutelas

Robert Coutelas deu ser l’Anticrist de la gent que s’autoanomena artista i creu que el món li deu alguna cosa només per això. De la pobresa a la pobresa. De la tristor a la tristor, potser amb un cert humor molt negre entremig. Autèntic i insubornable.

Esperits, símbols, astres, escenes surreals… Les seves cartes, maquíssimes, estranyament amables, entroncades amb la tradició més antiga, són insuperables.

Els éssers de les seves obres, quasi miralls davant nostre, vells coneguts.

Tota la resta és pobresa i tristor,  amb un cert humor negre entremig.

L’autenticitat.