TRIGAN

Començant amb l’arxiconegut recurs del manuscrit trobat, les historietes de Trigan ( The Rise and Fall of the Trigan Empire ) duraran més de quinze anys a Gran Bretanya, arribant a un nivell estètic, que haurà d’esperar quasi a Segrelles per ser recuperat a Europa, si no en els acabats, sí en la valentia i la creativitat històrica.

Don Lawrence es deixa anar i il·lustra fabulosament, amb l’equilibri just de tecnologia més aviat cutre i préstecs històrics de tot arreu,  un món que no deixa de voler ser una recreació malentesa, barroera i distorsionada de l’Imperi Romà i els seus veïns del període clàssic, accentuant els punts bèl·lics i autoritaris, des d’una perspectiva ideològica imperial anglesa decimonònica.

Deixant de banda la caracterització de tots els no-herois com a subhumans, amb un exercici de racisme fisonomista de pamflet lamentable; les il·lustracions  funcionen d’una manera espectacular. La pirueta temporal proposada al guió, i la mateixa viscuda pel mateix còmic arribant fins avui dia, fan la combinació de caces de combat i espases, armadures romanitzants i uniformes moderns totalment hipnòtica.

Trigan va ser publicat en castellà el 1979 per Bruguera, primer a “¡Zas!” que va durar només vuit números i a continuació dins de la revista “Mortadelo”, Norma Editorial va publicar cinc àlbums dins Cimoc del 1981 al 1986 i finalment Planeta De Agostini n’ha tret un recopilatori incomplet el 2010.  

En aquest moment de revisió general de missatges i pedagogies dins de l’Art, que millor que triar les millors obres, per tal d’ajudar a pair  determinades coses?

Doncs aquí en teniu una d’elles…