Pòsters!

Pòsters ficticis, de reals no se’n fan…

Arran de la tendència, sigui de grau o per força, de no visitar llocs físics, i de la incapacitat de les institucions actuals per emetre missatges una mica coherents, acabarem perdent o trobant poquíssims pòsters, i llàstima, per què molen molt.

És sens dubte un canal genial per transmetre informació: política, tècnica o comercial. Adopta una forma atractiva, i, en cas d’encertar-la, hipnòtica. Però sense llocs físics, amb suports sòlids, perd absolutament tot el sentit, i no, la bassòfia que es veu a les parades del bus no compta…

Com a exemple, arran dels esdeveniments de 2020, al país de Gal·les va néixer el #dontvisitwaleschallenge, que va tenir rèpliques a Escòcia i Londres.

Humor britànic 200%.

D’altra banda i com a exemple de pòster icònic, saludem al Sean Thornton, autor d’uns dels pòsters més coneguts al món freak: “Don’t visit Lavteria”, “Fan Art” del millor, sense drets oficials però amb reconeixement universal:

“Estic encantat amb el propòsit de l’article a la vostra revista.  És un esforç únic i valuós, mostrar coneixement artístic oblidat i crea un dipòsit de material lliure per a nous artistes.

Pel que fa a les meves motivacions per crear les peces, volia fer una línia de propaganda centrada en el turisme i una mena de “work in progress”  humorístic amb els fans de la cultura pop.  I un treball que, en última instància resultés intrigant, amb la intenció de vendre’l millor. Em vaig apropar irònicament perquè, simplement ho trobo divertit, i pensava que uns altres també ho podrien fer.

El millor per vosaltres.

Sean.”