SOVIET MAIA PÒQUER

Propaganda, propaganda, propaganda! Ianquis i soviètics fent servir els jeroglífics maies com a arma.

Iuri Valentinovitx Knòrozov proposa una interpretació de la llengua Maia que resulta ser correcta. L’estudiós més important del moment en aquest camp ( i rabiós anticomunista ) prova de desacreditar-lo per no concedir la fita a un soviètic, però s’estavella amb la realitat, i l’URSS, arran del tema, acaba publicant unes cartes de pòquer espectaculars, obra del Viktor Mihajlovich Sveshnikov.

Tot això ja mola molt, però passant la lupa per sobre de tota la història trobem noves joietes:

Knòrozov comença la Universitat a Ucraïna, però ha de fugir a Moscou davant l’avenç nazi; a l’any següent desembarca amb l’Exèrcit Roig a Alemanya dins d’una unitat d’artilleria i participa en la definitiva Batalla de Berlín.

Providencialment rescata de la Biblioteca Nacional en flames un llibre que reprodueix els tres còdexs maies coneguts en aquell moment ( hi ha una variant de la llegenda que diu que dos llibres ) i, arran d’un desafiament del qui era el seu  mestre en aquell moment, el Serguei Aleksàndrovitx Tokàrev, en pocs anys desxifra els glifs maies basant-se a les primeres interpretacions de l’època dels conqueridors. De pel·lícula!

Tanmateix, un any abans de morir, xerrant amb un col·lega seu va comentar distretament que tot era un malentès i que no hi havia cap foc i que, més que un rescat, tot es va reduir a triar algun llibre d’alguna caixa que anava cap a Moscou. Ershova, la seva deixebla, va apuntar també que semblava que, segons la seva cartilla militar, Knòrozov tampoc no hi va participar  en la Batalla de Berlín. Però tant fa, el paio va fer la feina, i tot plegat és una història massa maca per arruïnar-la amb la veritat, sigui quina sigui…