NO GÒTIC

“No deixis que la Història arruïni una bona història.” L’aplicació d’aquella  màxima al centre històric de Barcelona va produir el que tenim avui dia: un Pont del Bisbe, una façana de la Catedral i tantíssims altres edificis refets o directament creats a començament del segle XX, on ja van provocar una certa sorpresa.

En relativament pocs anys, l’enderrocament de les muralles, la façana de la Catedral i la seva rodalia i la construcció ( la cerca ) d’un estil arquitectònic nacional diferenciat per Catalunya: el gòtic, cristal·litzen a la creació del Barri Gòtic de Barcelona, un artefacte turístic i de construcció nacional superortopèdic des d’una visió actual, però absolutament efectiu, veient el 100% d’èxit dins i fora de Catalunya.

Com diferenciar la pedra centenària de la pedra mil·lenària? Les imatges de Joan Rubió i Bellver donen pistes de fins a on es podia haver arribat construint el parc temàtic de la catalanitat gòtica.

L’Agustín Cócola-Gant va publicar el 2011 “El Barrio Gótico de Barcelona – Planificación del Pasado e Imagen de Marca”.

Podeu descarregar el llibre i apreciar el torrent de coneixement bolcat en ell.

Citem la seva conclusió:

“George Orwell va escriure 1984 com a metàfora i revelació del totalitarisme soviètic. A la novel·la es modificaven diàriament els diaris  conservats als arxius, i així les noves capacitats del Gran Germà se certificaven en un passat reeditat una vegada i una altra.

Quan un grup assumeix algun tipus de poder i intenta mantenir-lo necessita explicar com i perquè ha arribat fins allí, i per això la història es revisa com a mitjà de legitimació política, fet que implica explicar-la d’una manera i ometre tot allò que no interessa.

La democràcia té la capacitat de fer creure que aquest tipus de falsificacions o bé es remunten a èpoques llunyanes, o, si són contemporànies, només es produeixen en dictadures.

A Catalunya, des de la mort de Franco fins a l’actualitat, i com a herència de la Renaixença, la lluita constant per controlar la producció de la història enfronta en dos bàndols a la burgesia espanyolista contra la catalanista, interessos que es defensen en diferents àmbits, però que es palpen directament en els programes de cada partit polític.

A ritme de subvencions, la lluita penetra en els departaments universitaris i en els instituts culturals, on la recerca històrica es cobreix amb un mant d’objectivitat, i on s’amaga que l’elecció per rescatar uns fets o personatges i relegar a uns altres és òbviament interessada, i el resultat de la qual respon a una decisió política.”

Us deixem unes quantes imatges per picar-vos la curiositat, descarregueu-lo i mireu-vos-el, no té preu…