Bedroom Art

Bedroom Art és diversió i missatge. Aconsegueix embolcallar d’una manera perfecta una idea netament política amb una estètica enlluernadora i gamberra.

Cobrint Wittgenstein de cel·lofana i purpurina, les seves perpetradores produeixen unes fotografies netament segle XXI, sostenint la mirada davant lectures escandalitzades i miops.

Aquí les teniu:

“Gràcies per contactar amb nosaltres, ens fa molta il·lusió aparèixer en la vostra revista. Teniu un material molt autèntic i exquisit.

Per posar-vos en antecedents:

La Maria Cardona és artista visual nascuda a Eivissa i resident a Terrassa. Participa activament en el moviment feminista local i treballa en una acollidora llibreria-artefacte polític.

La Marina Díaz és una vilanovina establerta des de fa uns anys a Terrassa. Treballa fent vestuari de teatre i cinema, com a dissenyadora i estilista en diversos projectes, i de professora.

S’han pogut veure els seus dissenys a la 080 Fashion Week, on va debutar amb la seva primera col·lecció; a diferents publicacions especialitzades,  al  Festival Grec de Barcelona, i al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, entre d’altres.

En el seu temps lliure fa de DJ i gaudeix fent de voyeur per la xarxa.

Compartim gust estètic i una concepció similar de quines imatges i expressions artístiques ens travessen i ens impacten, i de quines praxis artístiques ens interpel·len.

Iniciem el projecte, amb el primer post a Instagram, el 15 de novembre del 2017. I sorgeix, entre altres, com un homenatge a totes les noies que omplen les xarxes de selfies i altres continguts personals capturats amb mòbil, webcam, etc.

Què feu?

Doncs, ens fem fotos, moltes selfies, vídeos i gifs que després pengem a @bedrooomart ; i sense tantes censures a la nostra web itsbedroomart.tumblr.com

Cada sessió fotogràfica està basada en un concepte estètic concret en relació amb el qual performem una identitat fictícia que, a tall de joc, ens ajuda a alliberar-nos de pressions estètiques imposades. Així juguem a «representar la fantasia» i «desocupar el cos».

Bedroom Art consisteix a desdibuixar la frontera entre qui som, qui podríem ser i qui volem ser. Jugar amb la nostra identitat, modificar-la i crear-ne de noves.

Per fer la sessió sempre quedem en un espai on ens sentim lliures i segures. Ja sigui a casa d’alguna amiga que ens la deixa, a casa nostra… l’última al terrat de la Marina!

Un cop que vam treure la sessió a l’exterior, vam tenir un ensurt amb un exhibicionista assetjador, i de moment, encara no hem tornat a sortir a fora.

De vegades planifiquem una mica abans la sessió, però últimament ens funciona molt improvisar amb el material que hem anat acumulant. Som molt intuïtives, i ens deixem endur molt per la música, el que ha portat l’altra, etc.

El nostre lema és ”com més millor”, gens minimalista!

Després la Maria retoca les fotos, fa collage, fem vídeos i gifs, i anem penjant tot el material a internet (o una petita part) obeint un desig de possibilitar el contacte amb els i les altres, siguin qui siguin aquestes altres.

Per què ho feu?

Perquè vivim a una era digital que hem entès i abraçat i en la qual ens hem submergit.

Perquè no ens hem empassat el discurs tecnofòbic i, per a moltes de nosaltres, aquesta connexió amb desconeguts i desconegudes és reconfortant.

Perquè la nostra autoestima no depèn dels likes dels altres, però sí que   ens agrada pensar que, d’alguna manera, cadascuna de les imatges que generem estan imbuïdes d’un sentiment, i que aquest sentiment pot empoderar a altres dones, pot esperonar la seva creativitat i pot transformar el món i fer-lo més bonic, i més a la nostra mida.

 “Si ho fas pels diners, no estàs fent art. Estàs fent negocis. Ser artista no és una opció professional sinó una necessitat. Et bull la sang”. Lydia Lunch

Bedroom Art és un projecte que ens ha permès trobar un espai per expressar la nostra subjectivitat a través de la fotografia i les selfies. És una manera de cridar que les dones som diverses i que hi ha, hauria d’haver-hi, espai per a totes.

Les imatges dels cossos de les dones han estat utilitzades, tradicionalment, per a legitimar l’ordre social. La dona ha estat normalment la musa, l’objecte sobre el qual l’artista ( històricament un home ) plasmava la seva visió. Fa unes dècades això va començar a canviar, i algunes artistes van començar a utilitzar-se a elles mateixes com a models (Frida Kahlo, Francesca Woodman, Ana Mendieta, Cindy Sherman entre d’altres). Actualment, l’explosió tecnològica ha permès que bona part de les adolescents i dones del món occidental tinguin al seu abast un dispositiu fotogràfic, ha canviat les regles del joc.

Ara nosaltres controlem la nostra pròpia imatge (tot i que no podem obviar el poc control que tenim sobre les plataformes privatives que utilitzem com a mitjà de difusió).

Que tinguem aquest control sobre la reproducció i difusió de la nostra imatge no implica que el que mostrem a les xarxes socials sigui la nostra veritable cara, però, per què hauria de ser-ho?

On aneu?

Esperem seguir fent el que ens dóna la gana, explorar estètiques, passar-ho genial, conèixer gent i aprendre més del que ens agrada.

Alguna cosa més?

Dues coses més,

Cada post que fem, porta inclòs un track de banda sonora. Així que hi ha tota una playlist penjada a @bedrooomart.

I per últim, ens podeu fer like, i seguir, a Instagram o al web