Editorial MALES HERBES

Des de les seves respostes la primera setmana de Novembre fins ara, no han parat de sortir als mitjans rebent el retorn merescut a la seva valentia com editorial: Premi Lletra d’Or per “Lítica”, “Les històries del Mag Setne” amb Lovecraft i Apel·les Mestres de la mà…

Vam contactar amb Males Herbes fa un més, ens interessava molt tot el  seu catàleg, però especialment dos dels seus llibres, en connexió directa amb la filosofia de la nostra revista: “Savis, bojos i difunts” i “Extraordinàries”.

“Savis, bojos i difunts” retrata, amb autors posteriorment arxiconeguts i a través dels conte decadentista, el final del XIX i començament del XX a la Barcelona urbana i a la Catalunya rural i marinera.

Un realisme brut, irònic i malaltís, lluny de les fantasies patriòtiques, entroncant directament amb un dels nostres conceptes fundacionals, el de la “Catalunya àcida”, amb el país real, molt més acolorit, interessant, perillós i polifacètic que el miratge artificial usualment venut.

El seu pròleg, del mateix  Ramon Mas, és magnífic, en comptes de replicar paràgrafs sencers, quedem-nos amb la seva frase condensant  magistralment l’atmosfera de tot el llibre: “La maldat a taula i l’infern al llit”. Què podríem dir després d’això?

“Extraordinàries” és un recull totalment necessari i pertinent.

Necessari per fer propaganda pel fet: quinze escriptores fent fantàstic en català.

Pertinent per posar sobre la taula el biaix que s’endevina als relats i reflexionar una bona estona, ens expliquem:  sent un llibre polifònic en les varietats dialectals, les facetes del concepte fantàstic, etc. queda travessat per tres conceptes que omplen els contes, sense deixar espai per a la creació d’imperis interestel·lars o cultes subterranis:

La recreació d’històries tradicionals subvertint la figura femenina, de la Caputxeta a Sant Jordi.

La procreació/maternitat entesa com el trencament de la frontera entre vida i mort, no necessàriament en la direcció esperada.

Però, i per sobre de tot, el cos. El cos de les protagonistes: la pell, la carn, la sang, els budells… sirenes, cuirassades com insectes, antropòfagues, parlant del seu interior, del seu exterior… És ben bé que si el llibre no fos “Noves autores de l’insòlit” perfectament podria ser “La Nova Carn en català, segle XXI”.

Interessantíssim.

Qui sou?

Som en Ricard Planas i Ramon Mas, dos amics que es van conèixer a la facultat de filosofia i que un grapat d’anys després van decidir crear una editorial per publicar una mena de literatura que, en aquell moment, trobàvem a faltar en català.

D’on veniu?

En Ramon ve d’escriure i publicar mil fanzines, i després una revista de contes originals d’autors d’aquí que ja es deia Les Males Herbes. En Ricard ve dels estudis sobre cinema, i de la Xina, país on ha viscut un grapat d’anys, mentre feia ha fet un doctorat en estudis Xinesos que l’ha dut a treballar de professor de cinema xinès a la UPF. 

Què feu?

Publiquem els llibres que ens agradaria llegir en català. Això vol dir ficció literària amb una certa vocació de trencament, sigui amb la realitat, amb la llengua o amb les formes clàssiques. O sigui: ciència-ficció política i sociològica, però també obres transgressores de tota mena, narrativa satírica, experimental, avantguardista o terrorífica. En definitiva: textos amb un clar valor literari, però que estiguin als marges del realisme políticament correcte que durant dècades havia predominat en la literatura en català.

Com ho feu?

Tan bé com sabem, i envoltats de bons amics que també són uns grans professionals.

Per què ho feu?

Per vocació, per amor i per treure’ns un sou a finals de mes.

A on aneu?

Seguir endavant és l’únic objectiu. Volem seguir fent el que fem, cada cop millor, i seguir-nos enamorant dels llibres que publiquem. El dia que això no ens passi, ho deixem. 

A on us agradaria arribar?

A vells.