SENSIBLE – Animisme Underground

El primer que sobta de l’obra de Sensible és el contrast entre el traç del pinzell, cal·ligràfic, tranquil i precís, amb les imatges bàsiques, primàries, atàviques.

Diu que la pintura va acabar amb en Pollock, que després tot està una mica de més, però si no pintés, a saber on es ficarien tots els seus dimonis i esperits, burletes i amigables.

Un animisme underground expressionista emmarca la seva producció, sovint excessiva en quantitat, en força, sortida de l’estómac,  però sempre coherent; amb un acabat impecable sota l’aparença del rampell, del gargot…

El seu bagatge en Disseny distribueix la forma, els colors, les capes i els volums, la seva passió pel món del Skate encomana les formes  arrodonides de la taula a la infinitat de pintures sobre fusta, sent moltes vegades elles,  les mateixes taules, excavades i manipulades, el suport en si mateix; i finalment el Còmic, enquadrant amb precisió a l’artista com a adolescent en una època irrepetible, finals dels vuitanta, inicis dels noranta, underground d’aquí com en Max, underground d’allà com en Crumb.

I després estan els dimonis, les cares… Al seu taller, milers de cares, amb un o dos ulls, unes sobre altres, sobre altres, com tòtems; severes, pensatives, mones, inquietants… Remeten al Vudú, als nens posseïts de les pel·lis de por,a alguna cosa tan bàsica i coneguda que t’atreu i t’inquieta alhora.

En una pirueta semiòtica, l’aplicació de les cares es fa mitjançant tampons i plantilles, afegint un component d’atzar i d’impremta antiga; en una altra, els suports de les cares són fustes que simulen ser trobades i estar tallades toscament. Tot just ara està començant a fer les primeres amb terrissa, i la cosa manté la tensió, si és que no la magnifica.

Qui ets?

Mr. Sensible.

D’on vens?

Del ventre de ma mare i una mica del meu pare, suposo?…

Què fas?

Escriptura plàstica.

Com ho fas?

De manera intuïtiva, absorbeixo imatges, sons de la meva vida quotidiana i les transformo.

Per què ho fas?

No sé fer una altra cosa.

A on vas? A on t’agradaria arribar? 

Si visqués a la muntanya, segurament no tindria gaire sentit, la meva pintura.

Les ciutats són brutes i lletges per naturalesa, és per això que són els llocs on cobra sentit la meva obra, en una urbs les coses brutes i lletges no tenen per què ser necessàriament dolentes… La natura és bonica per si mateixa….

M’agrada observar tot el procés de l’obra que realitzo, des del començament fins al final, però el més important és gaudir del moment present i sentir com desaparec i deixo de pensar, en un estat des d’on hem trasllado dins un altre estat de consciència, no racional, més primitiu.

Molta gent té la capacitat de crear preparant un cafè, a mi, escoltar música m’ajuda molt a trobar el clímax per poder treballar.

Els artistes no som deus, ni més importants que altres persones, però sí que tenim la capacitat de canviar la realitat, per bo o per dolent.

Ningú no està obligat que li agradi el teu Art.