Exvots pintats de la Mare de Déu de Montserrat

Finals del segle XIX, començaments del XX.

El centre de Catalunya sembla un lloc bastant delicat per a la gent humil que vol arribar a vella, així que qualsevol ajuda és benvinguda, malauradament, moltes vegades només queda la que ve d’Allà dalt.

El massís de Montserrat hipnotitza el centre de Catalunya des de sempre, i la imatge de la Verge negra, des de la primera talla del segle IX, fins a la que  coneixem, amb els afegits que ha anat patint, no ha fet més que augmentar el magnetisme del conjunt.

Aquests exvots, precisament per  la immediatesa amb què són pintats per tal d’agrair a la Mare de Déu la seva intervenció, resulten ser unes instantànies fabuloses del moment: roba, mobiliari, vehicles; així com un món trist, perillós, solitari, macabre, violent, irreal, oníric… àcid, en definitiva.

Usualment encarregats a artistes especialitzats, segueixen  flexiblement unes normes: a dalt a l’esquerra tenim l’espai diví, la major part de la resta serà l’espai humà, i molts d’ells tenen una part escrita detallant la persona salvada i les circumstàncies del fet.

Però hi ha alguna cosa d’irreal en tots aquests espais buits blaus o verds; ens són inquietantment familiars, com si fossin cromes fantasmals, decorats de teatre; com pertanyents, des de la visió actual, a una imatgeria ètnica llatinoamericana llunyana a la Muntanya.



Catàleg de l’exposició “Exvots pintats de la Mare de Déu de Montserrat”
Museu de Montserrat/Fundació Caixa de Sabadell – 1999 – Publicacions de l’Abadia de Montserrat