Voluptas

Gamificació de la sexualitat. Pedagogia mitjançant el joc. Al seu Verkami, actiu ara mateix, Voluptas explica que vol ser un joc de cartes per experimentar tots els possibles, donar cabuda a l’erotisme, a la sensualitat i a tots els matisos del desig en 50 cartes.

Ens fa molta il·lusió poder ensenyar un projecte en aquest àmbit i fet aquí mateix. Per tenir algunes coordenades sobre Voluptas, parlem amb les seves creadores:

Qui sou? D’on veniu?

Mandràgores som Laura Arcarons Martí i Carlota Coll Gutiérrez.

És un projecte nascut el 2016 amb la voluntat de contribuir a l’educació sexual i afectiva d’adolescents, joves, educadores i dones, des d’una perspectiva feminista.

Duem a terme aquesta tasca a través de tallers participatius i vivencials que facilitin una revisió crítica de la sexualitat.

La Lídia Sardà Clua està formada en disseny gràfic, tipografia i fotoperiodisme, actualment especialitzada en Branding i Packaging. Als seus projectes creatius aplica la perspectiva de gènere i la crítica social procedent del seu bagatge activista.

La Mònica Toledo és una il·lustradora toledana que va arribar a Barcelona buscant un canvi d’aires. Amb estil versàtil però sense perdre l’essència; les seves il·lustracions dinàmiques són la seva manera d’expressar i comunicar.

Què feu?

La Lídia Sardà va tenir la idea de crear un joc de cartes, similar al “kamasutra” però inclusiu per qualsevol gènere i on es vegin representades tota mena de persones i pràctiques.

Veia que dins del mercat hi ha una gran mancança, el món de les joguines sexuals s’ha actualitzat però el món dels jocs eròtics segueix representant els cànons de la societat masclistes de cossos utòpics i pràctiques concèntriques i heteronormatives. Per això les diverses pràctiques que es reflecteixen a Voluptas creen un nou espai de representació allunyat de l’heteronormativitat, el jovencentrisme de cossos tersos i funcionals, de kamasutras impossibles…

Volem posar el focus en totes aquestes altres sexualitats, que no són una idea, són els nostres cossos gaudint i desitjant volent compartir-se.

La Lídia va fer la proposta a Mandràgores, ja que seguia la seva feina i els seus valors i coneixement serien la combinació perfecta per crear el projecte. Elles van voler formar part del projecte des de l’inici, de la conceptualització de Voluptas i de tota la gestió del projecte.

La Mònica Toledo, va ser escollida la il·lustradora del projecte. La seva manera de dibuixar, on els cossos són voluptuosos, era perfecta perquè la seva visió com artista ja trenca amb la normativitat. Era la mirada perfecta.

Com ho feu?

Un cop conceptualitzat el projecte, la Lídia va portar més la part de disseny i direcció d’art, il·lustració de les icones i gestió de la diversitat en les cartes, on tenia una comunicació constant amb la Mònica per crear tots els personatges.

Els colors de les cartes es van escollir demanant consell al col·lectiu Katari-Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas, que ens van ajudar a triar des de la seva perspectiva antiracista els colors dels i les personatges, ja que és un tema delicat i clau en les nostres cartes.

Les Mandràgores van gestionar la part de les pràctiques sexuals amb la intenció d’incloure la màxima diversitat i trencant amb estigmes i estereotips existents. Per fer-ho van partir de la seva pròpia experiència i van generar tallers on les participants poguessin compartir, crear i imaginar pràctiques amb la premissa de fugir d’un imaginar heteronormatiu i coitocètric, on la majoria de pràctiques es poguessin dur a terme més enllà dels genitals i cossos de les participants.

Paral·lelament vam comptar amb l’assessorament de persones amb diversitat funcional que ens van ajudar a plasmar també la seva realitat de pràctiques en el terreny sexual.

Es va passar la fase test del joc, on diverses persones van voler col·laborar, testar el joc i donar el seu punt de vista. Vam intentar que les persones que provessin el joc representessin la diversitat existent pel que fa a orientacions del desig, edats i cossos. Això ens va ajudar a millorar el projecte i apropar-lo més a les necessitats i a la realitat social.

Per què ho feu?

Creiem important fer convergir en un mateix punt l’oci i el plaer, amb la complexa i diversa realitat que habitem.

El mercat és ampli però monocromàtic pel que fa a cossos i sexualitats.

Volem reconèixer-nos, crear referents i per això necessitem veure aquests cossos que desborden les costures, que envelleixen, pàl·lids nuclears, en trànsit, transitats, de pèls afrofrondosos, amb pròtesi i un llarg etcètera.

Voluptas és  el ventall desplegat de totes les nostres diversitats i una invitació a la creativitat davant la monotonia.

Creiem que és imprescindible generar una contraproposta al model de sexualitat hegemònic que exclou immensitat de cossos i de plaers.

Per nosaltres el joc també és una eina educativa i de revisió de les mateixes vivències pel que fa a la sexualitat i a les relacions sexoafectives. Volem visibilitzar el plaer de totes, sense exclusions, posant al centre la diversitat de cossos i pràctiques i sortir de la visió heteronormativa i coitocèntrica present en el model de sexualitat hegemònic.

És un joc per repensar-se i ampliar el ventall de pràctiques sexuals i de plaers. Per transformar el concepte “follar” estereotípic que invisibilitza i menysté moltes realitats, i fer-lo el més ampli possible.

Els percentatges 49,37,8 i 6 respecte al temps dedicat a tenir una vida sexual plena, parlen més de sexualitat que del tipus de vida que tenim? Si agaféssim franges per edats, els percentatges serien encara més cridaners?

Parla de les dues coses.

La sexualitat és una dimensió de nosaltres mateixes que està totalment travessada pel context social i cultural en què vivim. Per tant, la nostra vivència i relació amb la sexualitat està marcada per valors patriarcals, capitalistes, racistes, capacitistes… no es pot desvincular la sexualitat del tipus de vida.

Un exemple de com el sistema determina la relació amb la nostra sexualitat és el procés de despossessió que hem viscut del mateix cos, i com aquest s’ha convertit en un objecte de mercat, en un terreny de negoci.

A més, el productivisme propi del sistema capitalista i el ritme al que ens evoca, limita els espais pausats, d’autocura i de dedicació al plaer propi. La desconnexió dels nostres cossos, necessitats i desitjos, sobretot en el cas de les dones, és un element indispensable per exercir control. Les dones apareixem com a dispensadores de plaer i en cap cas, com a subjectes desitjants.

D’altra banda, un dels pilars fonamentals del sistema patriarcal és el model de sexualitat: heterosexual, coitocèntric, fal·locèntric, de cossos “perfectes”, centrat en els genitals i en el plaer dels homes…. Aquest model que trobem representat en molts àmbits de la societat, travessa les experiències individuals, i estigmatitza tot allò que se surt d’aquesta norma.

Alhora, el model de sexualitat existent ha restringit la sexualitat a una etapa concreta de la vida, molts cops coincidint amb l’etapa fèrtil de les dones cis, i invisibilitza i nega la sexualitat de criatures i persones velles. En aquest sentit, pensem que, si separéssim les respostes per franges d’edat, podríem fer una radiografia molt més àmplia de la realitat, que potser ens ajudaria a trencar estereotips i tabús i alhora analitzar com continua de present aquest model del qual parlàvem.

A on aneu?

A fer visible la diversitat de gèneres, sexes, cossos i pràctiques.

A Gaudir de les nostres trobades sexuals més enllà d’allò reproductiu, allà on la creativitat, la complicitat, la confiança i el respecte són la terra fèrtil de multiplicitat de plaers.

A Trencar amb els cànons de bellesa perquè entrin les cadires de rodes, les arrugues, les meves estries i els teus pèls.

A Entendre el sexe com una cosa dinàmica, amb ritmes desiguals, però sempre amb el mateix objectiu: el plaer de totes les parts.

A Desmuntar la jerarquia de les sexualitats vàlides i visibles. Que la falsa dicotomia i la simplificació entre pràctiques heterosexuals o homosexuals, salti pels aires entre cartes!

A on us agradaria arribar?

Ens agradaria que el mercat de les joguines s’ampliés i que nosaltres no fóssim dels pocs referents que trenquen la norma sinó que hi hagués un mercat ampli i divers.

Si el joc funciona, ens agradaria que es pogués ampliar amb altres cartes, com per exemple treballar l’autoplaer, incloure objectes, +de 2 participants…

Doncs fins a finals de Novembre, el seu Verkami és obert.